L'inductor s'utilitza habitualment al circuit "L" més un nombre, com ara: L6 significa la inductància número 6.

Les bobines inductives es fan enrotllant cables aïllats al voltant d'un cert nombre de voltes en un esquelet aïllat.

DC pot passar per la bobina, la resistència DC és la resistència del propi cable i la caiguda de tensió és molt petita; quan el senyal de CA travessa la bobina, la força electromotriu autoinduïda es generarà als dos extrems de la bobina. La direcció de la força electromotriu autoinduïda és oposada a la direcció de la tensió aplicada, la qual cosa dificulta el pas de CA, per tant, la característica de la inductància és passar la resistència de CC a CA, com més gran sigui la freqüència, més gran serà la impedància de la bobina. La inductància pot formar un circuit d'oscil·lació amb el condensador del circuit.

La inductància generalment té un mètode d'etiqueta recta i un mètode de codi de colors, que és similar a una resistència. Per exemple: marró, negre, daurat i daurat indiquen una inductància d'1uH (error del 5%).

La unitat bàsica de la inductància és: Heng (H) La unitat de conversió és: 1H = 103 mH = 106 uH.