Procés de gravat de la placa PCB, que utilitza processos tradicionals de gravat químic per corroir àrees no protegides. Com excavar una trinxera, un mètode viable però ineficient.

En el procés de gravat, també es divideix en un procés de cinema positiu i un procés de pel·lícula negatiu. El procés de cinema positiu utilitza una llauna fixa per protegir el circuit i el procés de pel·lícula negatiu utilitza una pel·lícula seca o una pel·lícula humida per protegir el circuit. Les vores de línies o pastilles es fan mal amb tradicionalgravatMètodes. Cada vegada que la línia s’incrementa en 0,0254 mm, la vora s’inclinarà fins a un cert punt. Per garantir un espai adequat, la bretxa del fil sempre es mesura al punt més proper de cada fil prèviament establert.

Es necessita més temps per gravar la unça de coure per tal de crear un buit més gran al buit del filferro. Això s’anomena factor gravat i, sense que el fabricant proporcioni una llista clara de les llacunes mínimes per unça de coure, apreneu el factor gravador del fabricant. És molt important calcular la capacitat mínima per unça de coure. El factor gravat també afecta el forat del anell del fabricant. La mida tradicional del forat de l'anell és de 0,0762 mm d'imatges + 0,0762 mm de perforació + 0,0762 apilament, per a un total de 0,2286. El gravat, o factor gravat, és un dels quatre termes principals que especifiquen una nota de procés.

Per tal d’evitar que la capa protectora caigui i compleixi els requisits d’espai entre el procés de gravat químic, el gravat tradicional estipula que l’espai mínim entre els cables no hauria de ser inferior a 0,127 mm. Tenint en compte el fenomen de la corrosió interna i la subcontractació durant el procés de gravat, s'hauria d'augmentar l'amplada del filferro. Aquest valor està determinat pel gruix de la mateixa capa. Com més gruixuda sigui la capa de coure, més temps triga a gravar el coure entre els cables i sota el recobriment protector. A dalt, hi ha dues dades que s’han de considerar per al gravat químic: el factor gravat: el nombre de coure gravat per unça; i la bretxa mínima o l’amplada del pas per unça de coure.