Gravat

Procés de gravat de plaques de PCB, que utilitza processos tradicionals de gravat químic per corroir zones no protegides. Com cavar una trinxera, un mètode viable però ineficient.

En el procés de gravat, també es divideix en un procés de pel·lícula positiva i un procés de pel·lícula negativa. El procés de pel·lícula positiva utilitza una llauna fixa per protegir el circuit, i el procés de pel·lícula negativa utilitza una pel·lícula seca o una pel·lícula humida per protegir el circuit. Les vores de les línies o coixinets estan deformes amb els tradicionalsgravatmètodes. Cada vegada que la línia s'augmenti en 0,0254 mm, la vora s'inclinarà fins a cert punt. Per garantir un espai adequat, la bretxa del cable sempre es mesura al punt més proper de cada cable preestablert.

Es necessita més temps per gravar l'unça de coure per crear un buit més gran al buit del cable. Això s'anomena factor de gravat, i sense que el fabricant proporcioni una llista clara de buits mínims per unça de coure, apreneu el factor de gravat del fabricant. És molt important calcular la capacitat mínima per unça de coure. El factor de gravat també afecta el forat de l'anell del fabricant. La mida tradicional del forat de l'anell és de 0,0762 mm d'imatge + 0,0762 mm de perforació + 0,0762 d'apilament, per a un total de 0,2286. Etch, o factor de gravat, és un dels quatre termes principals que especifiquen un grau de procés.

Per evitar que la capa protectora caigui i complir els requisits d'espaiat del procés del gravat químic, el gravat tradicional estipula que l'espai mínim entre cables no ha de ser inferior a 0,127 mm. Tenint en compte el fenomen de corrosió interna i socavació durant el procés de gravat, s'ha d'augmentar l'amplada del cable. Aquest valor ve determinat pel gruix de la mateixa capa. Com més gruixuda sigui la capa de coure, més temps es trigarà a gravar el coure entre els cables i sota el recobriment protector. A dalt, hi ha dues dades que s'han de tenir en compte per al gravat químic: el factor de gravat: el nombre de coure gravat per unça; i la bretxa mínima o amplada de pas per unça de coure.